Fruita amb Justícia Social i la Coordinadora Obrim Fronteres volem manifestar la nostra preocupació davant la circular enviada pels Mossos d’Esquadra als alcaldes i alcaldesses del Segrià i la notícia publicada en un mitjà de comunicació lleidatà, sobre una suposada “onada de fraus” en els empadronaments. Considerem que la visió que es projecta en aquesta notícia distorsiona la realitat i omet aspectes crucials sobre el dret a l’empadronament i les dificultats que les persones migrants i vulnerabilitzades afronten per exercir-lo.

L’empadronament no és només un dret sinó també una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació residencial. Les normatives vigents contemplen la possibilitat d’empadronar-se fins i tot en situacions de precarietat residencial, com en el cas d’infrahabitatges, habitatges ocupats o persones en situació de sensellarisme. Per tant, no és competència del padró determinar si un habitatge és habitable o no, i no pot ser utilitzat com una eina per restringir aquest dret bàsic.

Pel que fa als fraus a través de falsificacions de contractes, aquests es produeixen perquè molts municipis, particularment al Segrià, no faciliten l’empadronament quan no es disposa d’un domicili fix o no es pot acreditar la titularitat de l’habitatge. Això contravé les normatives que preveuen l’empadronament sense domicili fix a través dels serveis socials. Si aquests mecanismes fossin accessibles i s’apliquessin correctament, es podria evitar que les persones es vegin obligades a recórrer a pràctiques fraudulentes o a intermediaris que exigeixen quantitats abusives de diners per fer aquests tràmits. Aquest estiu hem detectat més d’una desena de casos on les persones han arribat a pagar entre 200€ i 450€ davant la manca d’alternatives per empadronar-se.

Denunciem, a més, que el focus de les autoritats no hauria de ser la criminalització de les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, sinó la protecció d’aquestes contra les organitzacions delictives que s’aprofiten de la seva desesperació o les administracions municipals que no apliquen correctament les normatives vigents. Ens sembla especialment greu que el cos de Mossos d’Esquadra recomanin als alcaldes que desestimin empadronaments en habitatges considerats “no habitables” o que alertin la policia dels peticionaris. Això no només contravé les normatives d’empadronament, sinó que també vulnera els drets fonamentals d’aquestes persones.

Fem una crida a sancionar tant les organitzacions criminals que exploten les persones migrants com els municipis que no garanteixen el dret a l’empadronament. Impedir l’empadronament per motius com el fet que un habitatge estigui en venda o no sigui habitable és una infracció de la normativa vigent i ha de ser esmenada.

A més, considerem que parlar “d’onada de fraus” quan la mateixa notícia parla de només 4 o 5 casos detectats, provoca un alarmisme poc rigorós, que no té en compte la problemàtica real sobre la dificultat que es troben moltes persones, sobretot d’origen estranger, per poder-se empadronar. 

Ens preocupa que la policia catalana faci pública la nacionalitat (marroquina o sud-americana) o l’ètnia (gitana) de les persones afectades, ja que això contribueix a la criminalització i estigmatització de col·lectius que, sovint, són els que afronten més dificultats per accedir al dret a l’empadronament.

Aquest mateix estiu, des de Fruita amb Justícia Social i la Coordinadora Obrim Fronteres hem assessorat i acompanyat a desenes de persones amb dificultats en l’accés o la tramitació de l’empadronament. Des de l’obligatòrietat de disposar de cita prèvia i el retard en les mateixes, fins a la manca de resposta davant de silenci administratiu al cap de tres mesos o persones a qui se’ls nega l’empadronament per no tenir l’autorització de l’habitatge col·lectiu on resideixen.

Finalment, volem recordar que a principis d’aquest estiu, Fruita amb Justícia Social va enviar una carta a quaranta-cinc alcaldes del Segrià, la Noguera i l’Urgell per conèixer de primera mà la situació de l’empadronament als seus municipis. Malauradament, només dos municipis van respondre. Aquesta manca de resposta i la inacció generalitzada reflecteixen el desinterès i la manca de compromís de molts ajuntaments amb el dret fonamental a l’empadronament, la qual cosa contribueix a la perpetuació de la vulnerabilitat de moltes persones de la demarcació.