Divendres 28 de juny, amb la resta d’entitats que formen part de la Xarxa d’Entitats pel Padró, vam denunciar com almenys 37 municipis impedeixen o dificulten l’accés a l’empadronament de les seves veïnes.

Les traves que es troben les persones quan volen empadronar-se van des de la falta d’informació i de circuits clars, fins a l’arbitrarietat en les respostes per part de l’administració o en l’atenció rebuda a les oficines, els requisits i procediments extra (ICR, vinculació amb Serveis Socials, subscripció d’un pla de treball, autoritzacions d’altres persones…) que imposen els ajuntaments a les veines per dissuadir-les d’empadronar-se o l’incompliment del màxim de 3 mesos per empadronar, entre altres.

Ens preocupa no només l’augment de municipis sinó que se sumen a la llista municipis amb molta densitat de població, com Barcelona, i la sensació d’impunitat generalitzada. No complir amb la llei surt gratis, no empadronar a les veines i veins no té cap conseqüència i això ha d’acabar.

No empadronar vol dir tenir criatures mesos esperant per a ser escolaritzades (dret a l’educació), vol dir que hi ha persones amb malalties que no poden tenir un metge de capçalera (dret a la salut), que no poden regularitzar-se o accedir a un habitatge (dret a una vida digna).

Per tot això, hem reclamat polítiques actives d’empadronament i el compliment de la llei de bases del regim local i de les posteriors instruccions relatives al padró, amb una desena de punts on exposem les demandes de la xarxa.

Animem a la ciutadania a defensar els seus drets i a fer servir eines com les queixes als síndics i síndiques locals o a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, la Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, al Departament d’Igualtat i Feminismes o a contactar amb entitats socials, de barri, de la societat civil organitzada per garantir el #padroXtotes.

Perquè no pot ser que es faci servir el padró per perseguir a les persones en situació de vulnerabilitat. Perquè tots i totes som veïnes.