Durant el 2024, s’han acompanyat més de 100 persones en una dotzena de municipis davant de dificultats en l’empadronament

Durant el 2024, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i les entitats que han format part del projecte d’acompanyament i incidència en el padró, s’han acompanyat 117 persones que han trobat dificultats de diferents tipus en el seu procés d’empadronament.

Els perfils són diversos però destaquen alguns casos concrets:

• 6 casos de dones amb família o menors que han enfrontat traves en l’empadronament, disposant o no de contracte de lloguer i/o propietat
• 18 homes sols que han intentat accedir a l’empadronament sense domicili fix i han trobat incidències en el procés
• 17 homes que han sol·licitat l’empadronament en un domicili sense documentació acreditativa i que han rebut respostes diverses, com ara anotacions sobre la titularitat l’habitatge.

Aquestes persones s’han detectat a través de la tasca habitual d’acompanyament i suport d’una dotzena d’entitats i xarxes de suport informal membres de la Coordinadora Obrim Fronteres o vinculades al projecte presents en 13 municipis, de 8 xerrades o sessions informatives sobre els circuits d’accés al padró i les vies de reclamació i de l’ús dels formularis elaborats en el marc del projecte.

En el marc del projecte finançat per la convocatòria Tejiendo Derechos, s’identifiquen problemàtiques diverses en municipis com Albesa, Barcelona, Figueres, Font-Rubí, Lleida, Manlleu, Masnou, Mataró, Reus, Ripoll, Tarragona, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Les situacions que han hagut d’enfrontar les persones acompanyades van des del requeriment de documentació no obligatòria – com el contracte de lloguer o propietat o permís de residència- en el moment de la sol·licitud, la imposició de la cita prèvia i el retard en la mateixa, el retard en la resposta a les sol·licituds superant el termini de 3 mesos establert per llei, la negativa d’empadronament a persones sol·licitants de protecció internacional en fase 0 o en programes d’emergència per no disposar de l’autorització de l’establiment on estan allotjats, comprovacions de residència que deriven en l’inici de processos de desnonament, talls de subministraments o expedients d’expulsió del territòri, entre altres.

Eines d’acompanyament jurídic i incidència

Davant d’aquestes traves en el compliment de l’obligació de la ciutadania d’empadronar-se i l’incompliment dels Ajuntaments de facilitar aquest tràmit, a través del projecte s’han implementat diverses accions:

• Sessions informatives per a persones amb dificultats d’accés al padró o per a col·lectius que acompanyen
• Intercanvis i reunions de coordinació amb entitats i agents socials (sindicatures, serveis de benestar social, oficina d’igualtat de tracte…)
• Elaboració de formularis per a la detecció d’incidències i la seva adaptació en materials impresos
• Elaboració d’infografies i material informatiu sobre les vies d’accés al padró i les vies de reclamació
• Elaboració de models d’instàncies i queixes per a l’acompanyament en el procés d’empadronament
• Acompanyament de persones amb dificultats en l’accés a l’empadronament o altres drets vinculats.

Així, per exemple, a més dels 117 acompanyaments, s’han registrat 40 sol·licituds d’empadronament, instàncies i/o queixes, 15 queixes a les Sindicuatures locals i 13 queixes a la Sindicatura de Gtreuges Catalunya. També s’han mantingut 8 reunions amb agents socials i polítics, s’ha enfortit la xarxa de suport amb una dotzena d’entitats i col·lectius, s’ha impulsat la campanya de comunicació #TotesVeïnes a les xarxes socials amb més de 15,000 impactes i s’ha analitzat la informació pública i publicada de 30 municipis.

Les eines elaborades han quedat a disposició de les entitats, col·lectius i ciutadania en general a l’apartat de Padró i Sanitat.

Els resultats es van presentar en una sessió final a la seu d’Oxfam de Barcelona, en la qual vam poder conèixer més en profunditat les dificultats en l’empadronament a Lleida, Reus, Mataró i Barcelona i descobrir les estratègies de resistència que es teixeixen des d’aquests territòris i de forma coordinada a Catalunya.

Aquesta activitat està finançada pel projecte Tejiendo Derechos (WakeUpRights) finançat per la Unió Europea i Oxfam Intermón en el marc del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) de la Unión Europea.